Marc teòric
1. Què són els micromasclismes?
Són Comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds sexistes per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra
les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment,
aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social.
Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives,
ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic.
les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment,
aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social.
Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives,
ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic.
1.1 Conseqüències
Aquests micromasclismes causen també, una desigualtat i una violència en l'àmbit econòmic i laboral,
com per exemple una major incidència de la desocupació en les dones i condicions laborals desiguals
com per exemple una major incidència de la desocupació en les dones i condicions laborals desiguals
per a uns i unes altres:
-La població femenina accedeix a l'ocupació en condicions de major temporalitat i precarietat que la masculina.
És a dir, els homes protagonitzen les contractacions més estables i de major durada.
Això juntament amb la discriminació salarial i una clara segregació ocupacional en funció del sexe, situa a les dones en ocupacions molt determinades,
i amb nivells de presa de decisions molt reduïdes, que sempre impliquen menor reconeixement i prestigi social.( ocupacions considerades tradicionalment
com a “femenines”: educació, serveis socials, sanitat, administració i/o escala jeràrquica on les dones ocupen els trams més baixos als llocs de
responsabilitat i presa de decisions)
- Ús desigual del temps de dones i d'homes. Les dones emprenem molt més temps que els homes a les tasques domèstiques i de cures, mentre que
aquests últims es dediquen amb intensitat al treball.
-Menor presència en llocs de decisió i de representació,tant en els àmbits polítics, socials i econòmics, com en els culturals, de valors i influència social
(Alonso et alt. 2010)
2.1Què és el gènere?
El gènere és una condició social que determina certs aspectes de la persona. El gènere el podem considerar una classificació cultural i social
on s’estableix una percepció que es diferència en l’ambit polític, social, o quotidià.
En cada cultura es diferència els gèneres d’una manera pròpia, atorgant unes característiques pròpies de la cultura en qüestió.(Facio.Fries ,2005)
De la submissió de control, apareix la lluita de poder entre Home i Dona.
2.2 Què comporta?
-Masclisme
El masclisme està associat a la diferenciació entre home i dona en tots els àmbits, però en especial el laboral. També a la subordinació de la dona
a l'home, on aquest té el poder i major estatus en comparació amb el col·lectiu de la dona. Però en l'actualitat, les actituds masclistes són un intent de
justificar un millor benestar als homes .
Per tant s'entén el masclisme com una forma de coacció física o psicològica amb el fi de mantenir un control emocional i/o jeràrquic vers la dona.
-Feminsime
Amb la Revolució Industrial i l'accés als àmbits públics on estaven destinats només els homes (fàbriques), començen les primeres reivindicacions feministes.
La dona es tornà una nova amenaça per als homes, que van veure perillar la seva posició de privilegi social.
Entenem per feminisme, aquell moviment social i polític que promou, defensa i lluita per la igualtat de drets i deures entre homes i dones.
Dit d’altra manera, el feminisme lluita per l’eradicació de tota discriminació social per motius de gènere. El feminisme no defensa la superioritat de la dona sobre l’home, és a dir, no és com el masclisme però al revés, sinó que el valor que guia aquest moviment social fins als nostres dies, és la igualtat. (Maqueda,2006)
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada